METEORITS I MÉS

Asteorides

Són cossos celestes petits que poden alcanzar el 800 quilòmetres de diàmetre. Els asteroides estan fets de roca i metalls, són més petits que un planeta i que orbita al voltant del Sol, la seva òrbita es irregular. Entre Mart i Júpiter i hi ha un cinturó d'asteroides amb més de 2000.

Cometes

Són cossos celestes sòlids amb una cua lluminosa de milers de quilòmetres que s’evaporen quan s’acosten al Sol. Els cometes són pareguts als asteroides però amb diferent composició, i la seva òrbita és molt regular.

Satèl·lits

És qualsevol objecte natural que gira al voltant d'un planeta, per extensió, anomenem llunes els satèl·lits dels altres planetes. Així diem: els quatre satèl·lits de Júpiter, però també, les quatre llunes de Júpiter. Les llunes es classifiquen en dues categories diferents segons les seves òrbites.

Meteorits

Un meteorit o aeròlit, és un cos natural originat en l'espai exterior que sobreviu l'impacte amb la superfície terrestre. La majoria de meteorits deriven de petits objectes astronòmics anomenats meteoroides, tot i que de vegades també es produeixen per impactes d'asteroides. Al estiu podem veure la pluja més famosa de meteorits que s’anomenen Perseids o també llàgrimes de sant Llorenç per la proximitat de la festa de Sant Llorenç.

Que la F=m·a t'acompanyi!

ESTEM A LA LLUNA

La Lluna és el satèl·lit de la Terra. Té 3476 km de diàmetre, una quarta part de la Terra, i es troba a una distància d’uns 380.000 km. El nostre satèl·lit té el moviments de rotació i translació. 

De tal manera que des de la Terra mai es pot veure la cara oculta de la Lluna, per això el astronautes volem anar tantes vegades, com ara la missió xinesa espacial Chang’e 4.

La lluna té quatre fases, a les quals canvia el seu aspecte degut a la diferent il·luminació que rep dels rajos del Sol.

1. Lluna nova: Es troba entre el Sol i la Terra, ens mostra el seu costat nocturn per això la veiem negra.
2. Quart creixent: Es troba a la meitat del seu recorregut, la veiem il·luminada des de la dreta (com la lletra D).
3. Lluna plena: La Terra està entre el Sol i la Lluna, per tant la veiem totalment il·luminada.
4. Quart minvant: Es troba a meitat camí de Lluna plena i Lluna nova, la veiem il·luminada des de l’esquerra (com la lletra C).

ELS ECLIPSIS

Altre fenomen que podem veure gràcies a la Lluna son els eclipsis, que es produeixen quan un astre n’oculta un altre totalment o parcialment. Des de la Terra podem veure de dos tipus:

• Eclipsi de Sol: quan la Lluna tapa el sol, perquè s’interposa entre la Terra i el Sol.
• Eclipsi de Lluna: quan la Lluna queda dins de l’ombra que projecta la Terra.

Si vols saber quan seràn els pròxims eclipsis clica en aquesta web.

LES MAREES

La Terra i la Lluna s’atrauen amb tanta força que genera les marees,a causa de l'efecte de la força centrífuga deguda la rotació de la Terra. Aquesta força es pot veure als oceans, ja que la massa d’aigua es desplaça a causa de l’atracció que hi exerceix la Lluna. Per tant, quan la Lluna s’aproxima a una zona, s’observa que el nivell d’aigua puja (marea alta) mentres que a la zona de la part oposta, no té tanta intensitat, l’aigua baixa el nivell (marea baixa).

L'alçada de la marea al Mediterrani només és d'uns 10 cm, molt baixa comparada amb els 4 metres de l'Atlàntic. Això és pel fet de que el Mediterrani, és un mar petit i cal una gran quantitat d'aigua perquè hi hagi variació del nivell de l'aigua a les costes.

Que la F=m·a t'acompanyi!

LA TERRA

La Terra és el tercer planeta en distància respecte al Sol, el més dens i el cinquè en mida dels vuit planetes del sistema solar. És el més gran dels quatre planetes terrestres del sistema solar. De vegades s'anomena món o el planeta blau. La Terra té unes característiques que el fan únic per a donar-se les condicions per a l’existència de la vida:

1. La distància al Sol és la perfecta per a mantindre una temperatura mitjana de 15ºC, fet que va permetre l’existència d’aigua.
2. Pot retenir sobre la superfície una capa de gasos, l'atmosfera, que dispersa la llum i absorbeix calor. Hi conté oxigen, que permet la respiració dels éssers vius.
3. Set de cada deu parts de la superfície terrestre hi són aigua, per tant, els mars i oceans també regulen la temperatura.
4. Té un camp magnètic que protegeix de partícules i radiacions provinents del Sol.

La Terra està formada per quatre parts:

1. Geosfera: part rocosa i metàl·lica que proporciona suport als altres sistemes terrestres, es distingeixen tres zones principals: l'escorça, el mantell i el nucli.
2. Hidrosfera: Formada per aigua, que pot trobarse en estat sòlid, líquid o vapor.
3. Atmosfera: És la capa gasosa que envolta el planeta.
4. Biosfera: És el conjunt de éssers vius que habiten la Terra.

Valentina Vladímirovna Tereixkova, fou la primera dona de sortir a l'espai exterior, a bord de la càpsula Vostok 6 el 1963, va volar durant 70 hores i 41 minuts, donant 48 voltes a la terra i recorrent 1.200.000 Km.

Que la F=m·a t'acompanyi!

Els planetes

Els planetes es van formar fa 4.500 milions d'anys, el nucli és la part més compacta i metàlica. Alguns tenen gasos formant l’atmosfera. Mercuri, Venus, la Terra i Mart són planetes rocosos o terrestres amb densitat alta. Es troben entre el Sol i el cinturó d’asteroides. La superfície és sòlida i tenen un moviment de rotació lent, poques llunes (o cap) i forma bastant rodona.

Mentres que, Júpiter, Saturn, Urà i Neptú, són els planetes anomenats gegants gasosos, són enormes i lleugers, fets de gas (hidrogen i heli) i gel, es troben més enllà del cinturó d’asteroides. Giren molt ràpidament i tenen molts satèl·lits, més abultament equatorial i anells.

La rotació és el moviment dels planetes sobre ells mateixos, seguint l’eix de rotació, aquest eix és una línia imaginària que separa el pol nord geogràfic i el pol sud geogràfic. No hem confundir amb els pols magnètics, que es troben amb la brúixola.

Mercuri: 58,6 dies

Venus: -243 dies

Terra: 23,93 hores

Mart: 24,62 hores

Júpiter: 9,84 hores

Saturn: 10,23 hores

Urà: 17,9 hores

Neptú: 16,11 hores

La rotació en el cas del planeta Terra és completa en 24 hores, és a dir, 1 dia, el moviment és cap a l’est, per això veiem sortir el Sol i la Lluna per l’est, i s’amaguen per l’oest. La durada del dia i la nit varia al llarg de l’any degut a la inclinació de l’eix de rotació de la Terra.

Que la F=m·a t'acompanyi!

El Sol

És l'estrella més propera a la Terra i l'element més gran del Sistema Solar. Les estrelles són els únics cossos de l'Univers que emeten llum.

El Sol és també la nostra principal font d'energia, que es manifesta, sobre tot, en forma de llum i calor. Conté més del 99% de tota la matèria del Sistema Solar. Exerceix una forta atracció gravitatòria sobre els planetes i els fa girar al seu entorn.

El Sol es va formar fa 4.500 milions d'anys i s’estima que té combustible per a 5.000 milions més. Després, creixerà, fins convertir-se en una gegant roja. En un trilió d’anys, es refrederà i es convertirà en una enana blanca.

El Sol també absorbeix matèria. És tan gran i té tanta força que sovint atreu els asteroides i els cometes que passen a prop. Naturalment, quan cauen al Sol, es desintegren.

Els planetes giran al voltan del Sol amb el moviment de la translació, on descriuen òrbites en cercle a l'entorn del Sol. Cada òrbita és l'any del planeta. Cadascun triga un temps diferent a completar-la. Com més lluny, més temps.

Mercuri: 87,97 dies

Venus: 224,7 dies

Terra: 365,256 dies

Mart: 686,98 dies

Júpiter: 11,86 anys

Saturn: 29,46 anys

Urà: 84,01 anys

Neptú: 164,8 anys

Que la F=m·a t'acompanyi!

El Sistema Solar

Els antics grecs pensaven que l’univers tenia un model geocèntric (on posaven la Terra al centre de tot i la resta d’astres giraven al voltant. Però Nicolau Copèrnic va proposar el model heliocèntric, on el Sol hi era al centre de l’univers i tot el astres giraven al voltant seu.

  

Però, hui en dia, on es localitza el centre de l’univers? Ara sabem que el Sol és una estrella menuda, formada per hidrogen i heli, on té lloc reaccions nuclears que produeixen una gran quantitat d’energia (temperatura del Sol: 6000 ºC). El nostre sistema solar és una part petita d’una galàxia més gran, per tant encara no podem dir que hi existeix un punt considerat el centre de l’univers.

El sistema solar es va formar 4500 milions d’anys a partir d’una nebulosa de pols i gas. Al sistema solar hi han dues parts: l’interna i l’externa, i depèn de les òrbites. Les òrbites son zones concèntriques disposades al voltant del Sol, on giren objectes com ara: planetes, satel·lits, meteorits, cometes i asteroids.

Els planetes són cossos celestes, esfèrics i que no tenen llum pròpia. Al sistema solar hi han vuit planetes: 4 planetes rocosos (Mercuri, Venus, Terra i Mart) i 4 planetes gegants gasosos (Júpiter, Saturn, Urà i Neptú), fora de l’òrbita de Neptú hi son els planetes nans, com ara Ceres, Haumea, Plutó, Makemake i Eris.

Per a posar un coet en òrbita s’ha de fer càlculs molt precisos, com ara els que feia Katherine Johnson,  física, científica espacial i matemàtica estatunidenca que va contribuir als programes espacials amb l'aplicació primerenca de les computadores electròniques digitals a la NASA. Va ser coneguda per la seva precisió en la navegació astronòmica informatitzada, va calcular la trajectòria per al Projecte Mercury i el vol de l'Apollo 11 de 1969 a la Lluna.

Que la F=m·a t'acompanyi!

Les constel·lacions

Les constel·lacions són grups d'estrelles relacionades entre sí. Les persones van agrupar les estrelles formant figures d’animals o motius religiosos. Excepte les estrelles, i per tant les constel·lacions visibles en qualsevol nit de l'any, la resta de les constel·lacions que són ocultades temporalment per l'horitzó, només són visibles en determinades èpoques de l'any. Així és freqüent sentir dir que Orió és una "constel·lació d'hivern".

 

Per ajudar-nos en el reconeixement d'estrelles i constel·lacions, utilitzarem un planisferi celeste, que és una carta estel·lar en forma de 2 discs ajustables que giren sobre eix comú. Pot ajustar-se de manera que només mostra una porció del cel on apareixen les estrelles visibles en un moment donat. Abans d’existir els planisferi, s’utilitzaba l'astrolabi, que mesurava l'altura del sol o de l'estrella polar, depenent si era de dia o de nit.

Si vols aprendre a usar un astrolabi, pots utilitzar aquest simulador. 

Si vols construir el teu planisferi celeste, pots seguir les instruccions a aquesta web.

Hi son moltes les aplicacions per al mòbil que pots servir per a conèixer el cel que veus cada nit, una de les més potents és Skywalk, pot descarregarl-la a aquesta web.

Que la F=m·a t'acompanyi!